1. |
La sínia
03:17
|
|||
|
La sínia
La sínia gira constantment,
i qui la pararà?
un, dos, tres pica pared...
Et toca a tu.
Intermitent baralla per guanyar,
anem amunt i abaix.
Tinc un mareig de vomit rabiós,
les bombes fan ressò al meu cap.
Cauen les mentides de l'arbre,
fruit putrefacte i humà.
No esta plovent,
es el cel que esta plorant.
Es trenquen els vidres,
que faran arribar l'hivern.
les monedes corren de ma en ma,
sentint el plor d'un infant.
El gos deixara el seu amo,
per descobrir la lluna trista.
Una broma sarcàstica,
em convertira en Charles Chaplin.
Albert Marquès
|
||||
2. |
Els nens grans
04:28
|
|||
|
Els nens grans
Els nens grans viatgen de matí i tarda,
amb les sabates dibuixades de llambordes.
L'escola els refreda, deixant-los desentrenats.
Surten les matinades encara embriagades,
dins d'algun cap.
Amb el llit desfet a l'esquena,
viuran perpetus dins de la seva bombolla.
Els ulls delaten les pàgines en blanc,
que escriurà l'hivern del seu temps.
Si, la matinada també els a sorprendrà...
Agraïts per l'oferiment,
de dibuixar-se un esborrany.
El rellotge no deixara més oportunitats.
Per a alimentar els somnis.
asseguts a la cadira elèctrica.
tot va carrer avall.
perdent la seva gravetat.
Un mareig de fum de vida,
Missatges a l'aire.
Camina la vida amb molta pressa.
Albert Marquès
|
||||
3. |
La senyora
03:46
|
|||
|
La senyora
No ha viatjat mai per llocs exòtics,
però sempre ha viscut en un deliciós palau.
Es reina del mercat de Sants,
viuda de les estretes mirares.
Un jardí de balcó,
desperta les seves finestres.
Encara mig somiant,
deixa entrar el cavaller daurat.
Amb l'anima guiada pels anys,
ha vist marxar l'amor per altres direccions.
Esperant el moment sense desitjar-lo,
segueix obrint la correspondència.
La soledat l'acompanya, i l'ombra l'abandona.
L'escudella es barreja lentament,
els costums no es perden.
La memòria s'en va,
el calendari sempre fa la feina.
L'escala ben neta per pujar al terrat,
guarnicions de roba estesa seran una festa.
Els coloms l'esperen amb l'ànsia,
la seva pau els alimenta.
Resa oracions amb alguna cançó,
tot queda en el silenci.
Esperant el moment sense desitjar-lo,
segueix obrint la correspondència.
Albert Marquès
|
||||
4. |
El capita còsmic
04:53
|
|||
|
El capita còsmic
El capita còsmic vigila els planetes,
des de el transparent univers sense Deus.
pecador d'il·lusions òptiques de cap de setmana,
caçador de somnis de districtes perduts.
Amb regust enigmàtic,
dibuixa un paradís endormiscat.
Distret i curiós ensopega amb l'amor,
un mon fràgil per estrenar.
Perdut en un petit tros de cel,
es transforma la nit en dia.
Dificultat dislèxica per entendre el començament,
entreteniment que espanta a qualsevol.
Emocionat de secrets,
les llums màgiques l'envolten.
El fum es portat pel far del passat,
navega amb la infantesa i la pell perd la por.
parabòliques comunicacions de tacte humà,
el fan recorre una autopista sense peatges.
Amb l'eterna mirada de col·leccionista,
irreverent desemboca el plor al cel.
Entre núvols un submarí escapa del seu cap,
i naufraga en una llegenda urbana.
El capita còsmic vigila els planetes,
de la utòpica temptació de ser herois del mon.
Albert Marquès
|
||||
5. |
La plaça
04:21
|
|||
|
La plaça
Orgasme de paraules trencant el silenci.
Rere el vidre hi ha una teranyina,
i veus cansades em donen consells sobre el futur.
Un inquiet rellotge canta el temps.
Amants que riuen del misteri
mentre l'amor es ven pels carrers.
la vida també es pot comprar,
però tots ens trobarem enmig del mar.
La tarda ens diu adéu
on no hi ha més camí que el de l'horitzó.
La seva ma se'm durà,
dins la fosca es perden els ulls.
Em sentiré lleuger,
en una nit plena de colors.
La lluna avui em somriu.
Amb la corda fluixa he intentant caçar estels,
però els somnis s'escapen.
Albert Marquès
|
||||
6. |
El tramvia de dilluns
04:51
|
|||
|
El tramvia de dilluns
Amants, delicats i fràgils, passegen junts,
dolça, trobada, concertada.
Desconegut, el tramvia de dilluns,
no tindrà tanta sort.
S'emboliquen com regals per descobrir,
deixant anar, la fogositat dels estels...
L'ultima llum de la natura,
ha deixat una estona més de poesia.
Les carícies son intimes paraules,
musica besada i difuminada.
Promeses fetes en castells de sorra,
però les ribes esperen amb ànsia la seva mar.
En un brot de gelosia,
la nit els sorprèn.
Desglaçats de vidre,
del bracet escapen inconscients.
La lluna també els vigila,
il·luminant tendre la mirada dels demès.
Amb l'idioma dels que s'estimen,
una màgia extraordinària s'aferra a la via.
Mentre dos llavis es separen,
el tramvia de dilluns s'acomiada.
Barcelona queda col·lapsada,
per una primavera que s'atansa.
Albert Marquès
|
||||
7. |
Memòria
05:22
|
|||
|
Memòria
L'ocell escapa de la gàbia,
amb les seves ales noves.
Misteriós desig de conquistar el món,
que poc a poc es va afluixant.
El tren no s'atura,
ningú espera una nit de poesia.
Amb blanc i negre,
daltonisme de la memòria.
Un secret innocent,
que treballa amb el diable.
Masturbació acústica,
fent l'amor amb les paraules.
Traïció del destí,
servira per pagar el deute.
La bogeria encarna l'oblit,
en habitacions buides.
S'especula l'arrel amb insomni,
i la vida es torna capritxosa.
La llibertat viatja en núvols de boira.
Es transforma el paisatge,
empaquetat en caixes de tardor.
Els carrers son un laberint,
que escriuen la seva pròpia versió.
Missatges en ampolles d'esperança,
contaminen l'aire...
Albert Marquès
|
||||
8. |
Barraques
05:05
|
|||
|
Barraques
Les barraques escopeixen la misèria,
amb la llibertat pintada a la pared.
La Perona corre fins el mar,
amb la canalla dibuixant camps verds.
La ciutat tanca els ulls,
a les reixes sense asfaltar.
Delinqüència per viure,
enmig d'un forat de rajoles.
la navalla es el mirall que pentina,
una cursa que atrapa a la vida.
Crema la fusta d'un moble vell,
el calaix de les fruites amargues.
Anàrquics edificis de cartró,
desobeïxen l'urbanisme.
La migranya social,
es una ombra sota el fanalet.
Les cortines de fum,
son dreceres d'un temps.
Camí de pobresa feliç,
s'esvaeix sota les palmeres.
La cara neta l'esborra,
dissimulant un minso record.
El pont del treball mira al futur,
i amb tristesa deixa escapar els trens.
Albert Marquès
|
||||
9. |
La tarda
06:43
|
|||
|
La tarda
La Maria estén la roba al terrat,
recordant el color sèpia de fa uns anys.
Caramels de Sant Medir,
dolça mirada tendre.
Un fred de cotolengo torna les orenetes al niu,
àngels de cel que pinten les tardes.
El vidre entelat de nen,
conserva un somni dibuixat.
La mainada surt de l'escola,
amb un cançoner de crits innocents.
Joguines d'aparador,
immòbils no faran la seva feina.
Gastronomia acariciada amb tomàquet,
entra la tradició amb un bon vi.
Postres de l'art i la ciència,
persisteixen a la memòria.
El senyor Casanovas surt de la botiga,
al vespre tornara amb patates de Vic.
Els arbres abracen els carrers,
omplint-se de llunyana enyorança.
Les tres xemeneies es disculpen,
dibuixant petites imaginacions de fum.
L'olor ensucrada de festa major,
guarneix la vida amb un primer peto.
Algunes velletes surten a la fresca,
per fer safareig i vigilar la mainada.
D'altres preparen la fusta,
potser aquesta nit si que plourà.
La bodega s'omple d'homes,
fent veure que arreglaran el món.
Ningú s'adona mai,
però la foscor s'enfonsa dins la tarda.
Algun sopar de pati es delata culpable,
d'afamats veïns que treuen el nas.
Algú fa entrar el gos que borda,
i arriba la nit amb seua màgia secreta.
Albert Marquès
|
||||
10. |
El camió d'escombraries
05:32
|
|||
|
El camió d'escombraries
El camió d'escombraries arriba com cada nit,
marcant l'hora amb el seu fastigós soroll.
S'emporta irònicament les deixalles de la ciutat,
amb una acrobàtica solució als malsons.
Revolucionant el silenci un gat miola a la lluna,
com si d'un vell ritual es tractes.
Amb paper d'estrassa la vida,
acaricia els carrers desvirgats que mai dormen.
Un embriagat poeta recita "la vida es una merda".
L'amor i la droga corre per les arteries,
fins arribar a la postal de Montjuïc.
Les rates inspeccionen la feina.
Hi ha una nina que deixa de ser princesa,
mentre descobreix que l'amor no es recicla.
Algun solitari tanca la fonda,
i espera les ultimes noticies del mon.
Les llums dels fanals espanten la foscor,
fent pas a la maquinaria social.
Dins de cada finestra hi ha una peça del trenca closques,
la sort dorm i es desvetlla la realitat.
l'olor insensible penetra els edificis,
violant la culpa d'un conflicte llunyà.
Recollint a cada pas un tros de cel podrit,
el dia es manifesta puntual.
Albert Marquès
|
||||
If you like Temps, you may also like:
The lead singer of punk band Camp Cope ventures into romantic synth-pop territory, tempering slick arrangements with bare sentiment.
go to album
The Cause of Doubt & a Reason to Have Faith
by L.A. Salami
L.A. Salami's newest album incorporates his cross-genre folk and indie sound with hip-hop and poetry.
go to album
The indie-minded brainchild of Blood Brothers guitarist Cody Votolato filters bleeding-heart sentiments through turbo-charged guitar pop.
go to album
A surprisingly tender and intimate concept record about long distance love from Cody Votolato of The Blood Brothers/Head Wound City.
go to album
i blew on a dandelion and the whole world disappeared
by American Pleasure Club
Like winter branches lined with snow and ice, Sam Ray (Ricky Eat Acid, Teen Suicide)'s latest is delicate, spare, melancholy, and beautiful.
go to album
Atmospheric, poetic, synth- and performance-driven miasma floating at the intersection of no wave and darkwave.
go to album
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
